Satírics (recull "Matances de Faust")

 

Ciutat de llet (selecció de poemes del recull guanyador d'un accèssit als premis Ferreter d'Omnium de Baix Camp per a joves. El recull senser es publicarà a l'estiu)

 

IV .-

M’ha llenegat genoll avall el seny

i m’he tos les cames.

Ara també haurem de tondre’ns la resta

per ser tot home amb seny.

 

 

 

     VIII .-

 

Ens va fer un escolt a tots

mentre s’ajupia per obrir la barrera i començar el dia.

Portava entre el vestit d’estampats vermells i el baverall

un grapat de fulles de diari d’anys anteriors. El fred era coent

i el diari resguardava de la ventada la pobra dona.

Cada dia ben puntual obria la paradeta: olles lluents o polsoses,

didals de fusta, pintures glopades;

-         Un sabo d’Heno de Pravia, si us plau!

-         I tant!

De la balconada d’un segon pis de la plaça

encara se sentia la música nocturna

que es confonia amb els gemecs sexuals

sortints a la pa per la finestra.

Un vell amb ulleres de sol i de set del matí

surt del portal tocant-se el nas.

Espessa i trossejada la remor urbana

esflora com la carxofa

els delits foscs del dia de l’extermini.

Dues vides són dues èpoques.

 

 

   XI .-

 

L’orfe de ventrada

diu ara

“el primer home en estat,

embarassat,

que arribi a Cabrera

l’illa serà seva”.

I ara què?

I ara què?

Com voleu,

com voleu que despulli

aquesta geografia

tan pia

com és la geonatura

que retura

amb cura

tot indici neguitós de canvi?

Beu –diu-

beu grans glopades de saliva

i veu i crida

aquesta majoria

que tria

el que li és donat pel plaer.

 

 

   XII .-

 

Jo,

que tenc les coses altes i clares,

però alhora tot just m’aixec set pams i dos dits de terra,

i són pams petits, de la meva mà de vint-i-dos anys complerts,

puc declarar:

Merda i llibertat!

Merda pels botxins i avars.

Llibertat per als que perden el cul cercant receptes

i se’ls és negat el brou calent de la felicitat.

 

 

[el sabó fluix si té humitat s’esquerda]  (inèdit)

 

Sabó fluix

torró fluix

paper també fluix

o d’estrassa.

Com tot, com tots,

tots fluixos, al·lotes pel carrer

en estats de democràcies fluixes

però amb homes fluixos i premsa fluixa!

Premsa fluixa i groga!

Fulles fluixes de diaris fluixos

per anar a l’excusat

per imposar la dictadura fecal

de tot allò fluix.