Article publicat a la Dies i coses 113 "El pulmó de les lletres) 

ElpulmdeleslletresDiesicoses113.pdf 

 

 

POEMA DE LA CAMPANYA BLAI BONET ENLLAUNAT

(accèssit dels premis Castellitx 2006, d'Algaida)

Beurem,

i ho farem amb la sang freda,

amb l’espera que ens permet ser distints

i a la cultura que ens fon terra.

 

Blai Bonet enllaunat,

com els trencaclosques del comerç,

i la son a la lectura difícil.

Hem de beure tot el que ens donen,

hem de dir amén fins i tot al ca me,

que bava les sabates de tots els progenitors.

 

Som ja els papers de la mort,

els que ajornen l’arribada

i la compra de llibres, no llegeix ningú!

Són existència muda en vint per quinze centímetres.

 

-         Un gin tònic, Blai?

-         Bromera, la picor,

la incapacitat d’escriure amb coherència.

-         Bromera, incapacitat de fer el salt a la coherència

i desfer aquesta mala bava que ens empastifa fins a escanyar colls.

-         Bromera, diàleg entre un mort i un poc viu,

diàleg de poques paraules,

però més sentides que les rondalles populars

i més llegides que Genoveva de Bramante,

aquella novel·la en fascicles que tanta intriga tenia

i tan poc veure feia.

 

-         Bromera, ens hem d’aixecar d’aquests vergonyosos murs

fets a la semblança d’una cara bavada, com aquesta,

que s’engresca cada cop més,

i no fa més que besar culs i treure, entotsolada,

les receptes, les medalles i les seqüències d’autoproclamació.

 

Aquesta és bona terra, obrada amb la mà i la paraula.

-         Homes i polítics mengen terra.

-         Creu, Blai, prest seran polítics i someres,

la diferència rau en que la somera té consciència.

 

-         Fa res, he sortit a pasturar,

amb aquestes meves cames curtes,

i he trobat una postal en blanc i negre,

calçons arromangats i peus dins l’aigua,

i era a la Cala, just abans del moviment.

De com encara hi havia peixet,

i paraules afrontades, no com ara,

que les mentides surten al recer del silenci.

Perquè afrontar la realitat,

sí, - ho he dit així, amb aquesta paraula: realitat-

és, talment, cremar tot quant hi ha,

tot quant puguem imaginar,

viure així és viure,

altres coses semblants són “pensar-se viure”

 

“La meva obra és la meva felicitat”.

 

Convertir-se en català desenganat, Blai,

és com no saber de la història,

és no saber de la vitalitat

que arriba a les persones que senten l’aire

i saben quin és perquè és el seu.

Mitja dotzena de migdies

he pensat seriosament

de fer camí cap a la platja,

i ajeure’m allà, mitificant exemples,

traient de la societat i de les ninetes dels meus ulls

els estrangers que per allí es passegen, despistadíssims,

amb un posat “com de tota la vida”.

Quan ets allà,

i veus un revolt de pins,

i la pregària és lluny,

allà, pot veure la Grècia, Blai,

aquesta que ens identificares.

 

Demana’t, ara, com fer hivern tot l’any,

o hivernar, que és estar tot sol,

i creure en els gravats de la memòria.

Enmig de tot, viure amb la mare

és el destí fàcil de totes les possibilitats possibles.

 

Espatlla amarga,

som creats com volen,

som creats per esmunyir el temps amb banalitats.

Som, molts colors maragda, d’ença de la mort,

d’ençà de la perduració conscient de la carta de viure,

que és la qualitat in situ d’arrapar-se a la catalanitat santanyinera.

L’altra banda, més gran i més gent,

és “viure amb Alemanya” que és més gran, però no té amor.

 

Cobrar humilment sobre el final

els quaderns utilitzats per la màtria,

que també és animala, i benestar,

i camp, i camp amb embrions que aviven,

i descripció, llum, personatge, color, identitat,

sentiment llarg que no vol dir res més que CREACIÓ,

que anar cercant abric i futur per desfer-se d’actituds injustes,

d’ànsies formals.

Els mateixos que creuen en el buit i en un programa econòmic,

són els mateixos que no abeuren la forma i la lletra.

- Volia dir-te...CREACIÓ.

 

 

 

ENTRE LA NIT I EL DIA

laura | 10 Desembre, 2006 18:58 de http://laura.balearweb.net/

Són les sis i quart. Fa fosca negra. Hi ha cans que lladren. La lluna sembla una mitja aspirina. Els galls canten. Na Teresa ha deixat els sostenidors dins el cotxe. Les persianes et deixen preveure, a tu, Teresa, mig ennigulada dins ta cambra. Una munió de quènsies tapades amb fulls de diari. Així deia Blai Bonet a El poder i la verdor: “Després ja va ser després, / festes passades, coques menjades, / després de les rialles, ordre de vénen les ploralles, / un dissabte de Nadal, tot sortint de Matines, / hi havia dues fadrines que parlaven d’un Porcell, / l’Ase va perdre el capell a Sa Costa dels Dragons, / hi havia dos moixons, que cantaven s’evangeli, / paternostri patriscoeli, sa missa ja està acabada, / hi havia un cap d’arengada i una mareta fellona, / que se’n va anar a Barcelona, de Barcelona a Ciutat, / hi havia un bou gelat, i una truja molinera, / que molia Sa Quartera, / i una lloca amb tres pollets, / i va apuntar a s’indret, i, de s’indret, a mà esquerra, / i va afinar sol i terra, / i llavores un jaiet / que pel Carreró Estret, / a pes de braços quatre joves el portaven, / i tots quatre el festejaven. / El més jovenet de tots era el que més fort plorava.” Avui fa, pareix mentida, vuitanta anys que va néixer Blai Bonet. Raves i colfloris i bolletes del Bon Pastor. He comprat tres pomes verdes. L’ajuntament toca les set. El cel comença a adquirir tonalitats blavoses. Són les set i mitja. El cel ja és color de cel. Com que ja som color de dia, ja puc acabar aquest text.